Avui en dia pràcticament tots els infants realitzen alguna activitat extraescolar: futbol, informàtica, anglès, música, pintura… Però a vegades és necessari que ens aturem a pensar i a valorar la importància que té cada una d’aquestes activitats en el desenvolupament de l’infant per no sobrecarregar-lo.

Una activitat extraescolar no és un simple lloc on tenir entretingut el nin o nina fins que puguem anar a buscar-lo. Una activitat extraescolar com la música i en concret el cant coral pot ser molt més.

Tocar un instrument, cantar en grup o fer música en general té una sèrie d’avantatges com els següents que influiran positivament en el desenvolupament general de l’infant:

  • Ajuda a desenvolupar la creativitat Cal recordar que la creativitat és una característica general de l’ésser humà i no una qualitat reservada als artistes. Aquesta característica és encara molt més evident en el nin, al qual, des que és molt petit i sense cap tipus d’influència ni condicionament, li agrada expressar-se per tots els mitjans possibles. El nin és creatiu per naturalesa, per tant, nosaltres només hem d’oferir-li aquest context on pugui despertar la seva imaginació. En la infància i l’adolescència, la pràctica de la creativitat sol conduir a un increment de l’autoestima i la confiança en un mateix, a la valoració i a l’esforç. La creativitat és també un element central en la musicoteràpia; tot es basa en l’expressió d’un mateix, sense que aquesta sigui jutjada ni avaluada. La música op les portes a aquest món creatiu que tot infant hauria de desenvolupar. A més, el desenvolupament de la creativitat ajuda a resoldre problemes imaginant distintes solucions, rebutjant regles obsoletes i suposicions.
  • Millora la capacitat d'expressió i de comunicacióLa música ofereix dues possibilitats de comunicació: la no verbal i la preverbal.
    • En la modalidad no verbal e comunicació la música és el llenguatge del sentiment, la intuïció i l’afectivitat que pot expressar allò que en moltes ocasions no pot aconseguir transmetre la paraula. Per això, en algunes ocasions la comunicació mitjançant la música resulta més efectiva que la comunicació mitjançant la paraula. Entre els 6 i 8 mesos un nadó ja és capaç de reconèixer la intenció en l’entonació de la veu (nota si la seva mare està enfadada o alegre). Malgrat la música sigui un llenguatge complex (melodia, ritme, harmonia, timbre, etc.) que el nin anirà adquirint gradualment al llarg del seu desenvolupament, no necessita dominar tots els elements per expressar allò que sent.
    • La comunicació prevarbal om bé indica el seu nom és aquella que es duu a terme abans de les paraules. Els bebès, abans de començar a parlar experimenten amb els sons que els envolten i que capten: balbucegen, entonen, vocalitzen… Aquesta etapa és necessària per a una correcta adquisició del llenguatge, de la llengua materna. Per tant, la música ofereix també aquest suport previ dels primers sons que s’instal·la en el nadó molt abans que les paraules.

Un cop l’infant es va fent gran anirà posant paraules a melodies senzilles. La música serveix també com a conductora d’un text. El simple fet de cantar cançons contribueix al desenvolupament del llenguatge (el nin practica amb els sons de la seva llegua (fonètica), aprèn noves paraules i significats (semàntica), les col·loca de manera adequada en una oració (gramàtica, sintaxi, etc.)

L’aprenentatge d’un llenguatge –de qualsevol- implica pràctica; per aquest motiu és positiu que els nins cantin cançons en la seva llengua –i posteriorment en altres- . És simplement una pràctica divertida que els ajudarà a aprendre i a consolidar el seu llenguatge sense adonar-se’n.

  • Millora la inteligèncianvestigacions recents asseguren que la pràctica musical està associada amb la plasticitat estructural i funcional del cervell, el qual pot ser modelat a partir de l’experiència. Sembla evident que, qualsevol instrumentista, per aconseguir una gran velocitat en els dits hagi de fer un gran entrenament mental.Un estudi realitzat fa uns quants anys concloïa que un bon pianista o violinista pot arribar a practicar 7500 hores abans de complir els 18 anys. Jänque, professor de l’Institut Tecnològic de Zúrich (Suïssa), ha recollit la major part d’aquest estudis realitzats a la seva pàgina web “Faculty of 1000”, a la qual més de 2000 científics rellevants opinen sobre aquesta branca de la investigació científica.Jänque assegura que “si la música tiene una fuerte influencia en la plasticidad del cerebro, es posible que este mismo efecto pueda utilizarse para mejorar el rendimiento cognitivo»; per això proposa la música com a teràpia neuropsicològica pel fet que ajuda a les habilitats del llenguatge, la memòria, la conducta, la concentració i la intel·ligència espaial (capacitat de percebre de manera detallada el món i de formar imatges mentals dels objectes).
  • Configura personalitats treballadores i crítiquesSegons Carolyn Phillips, directora executiva de la Jove Orquestra Simfònica de Norwalk i autora de “Twelve Benefits of Music Education”, en el terreny individual, tocar un instrument converteix a qui ho fa en una persona metòdica que cuida els detalls (del contrari no “sonarà bé”), ben planificadora i treballadora, qualitats òptimes que afavoriran uns bons resultats en altres àrees o matèries.L’aprenentatge d’un instrument implica un treball seriós per aconseguir un bon resultat. Aquí entenem per “bo” la no simple execució de les notes que estan escrites a la partitura; un músic no és només un “desxifrador del llenguatge musical”, sinó un intèrpret amb personalitat que s’expressarà a través d’un instrument.
  • Ens ensenya a ser empàtics i tolerantsUn estudi de les arts ofereix al nen una visió d’altres cultures, la qual cosa fa aprendre les habilitats necessàries per conviure amb la multiculturalitat tan present a totes les societats actuals.
  • Ajuda a desenvolupar la capacitat del treball en equip i de coordinació I disciplinaEn una orquestra, conjunt instrumental o coral soni bé és necessari que tots els integrants treballin junts per aconseguir un objectiu comú, una bona actuació o concert. Això suposarà un esforç individual en aprendre’s la música, assistir als assajos i practicar en conjunt.
  • Mostra la importància de l’esforç i ajuda a desenvolupar habilitats necessàries per a lluitar per un lloc de treballUn bon estudiant de música aprèn que els detalls configurats de manera adequada constitueixen un bon resultat (la suma de tots els elements que componen la música: ritme, melodia, expressivitat, etc. conformarà una bona actuació).Això implica que l’estudiant faci ús dels seus millors recursos per a l’obtenció d’aquest resultat òptim. La importància de l’esforç es treballa dia a dia pel fet que, en música, un error és un error: l’instrument està afinat o no, les notes estan ben tocades o no, l’entrada ha estat correcta o no, la pulsació o ritme ha estat constant o no, etc. Les actuacions musicals suposen haver d’afrontar pors (escèniques, principalment) i riscos.L’ansietat o nerviosisme a petita escala entrena i prepara l’infant per a altres situacions dures que segur es trobarà en algun moment de la seva vida. La pràctica d’un concert o audició els fa desenvolupar l’autocontrol i la concentració en públic, habilitats molt important per competir adequadament avui en dia en el món laboral.

Tots aquests avantatges explicats anteriorment es tradueixen en una millora dels resultats acadèmics a totes les àrees. Estudis recents han confirmat que aquells infants que practiquen música de manera habitual obtenen millors notes que aquells alumnes que no ho fan.

Està en les mans dels pares decidir en què inverteixen el temps els seus fills

Cristina Llabrés
profesora de la Escuela de Música de Lloseta (Mallorca), Maestra i pedagoga musical.

caCatalà